Després d'uns anys de descans i reflexió, Miki Serra tornà a la música l'any 2002 amb Plastic Face, un projecte temporal - i per tant, efímer - que ens deixà com a únic testimoni el disc "Breakfast time". Un primer disc en solitari? Sí i no. La sombra de Miki és massa allargada, d'acord, però no per això hem de restar importància als altres protagonistes, com són Toni Toledo (bateria; Sexy Sadie), Paco Loco (guitarra; Australian Blonde) i Xisco Juan (baix; El Diablo en el Ojo). No oblidem, tampoc, les col·laboracions de Xavier Escutia (Los Valendas) o Mané Capilla (Furnish Time, Sunflowers).
El mateix nom del grup fa referència a una de les primeres cançons de Sexy Sadie - inclosa al "Draining your brain", concretament - banda de la qual el propi Miki fou co-fundador a principis dels anys 90's. Dic això del nom perquè, precissament, el so d'aquest "Breakfast time" connecta en molts de punts amb els dos primers discs de Sexy Sadie: una barreja de Power-Pop i Rock anglosaxó d'aires neo-psicodèl·lics on les guitarres i la distorsió se'n duen bona part del protagonisme. Per això, si us agraden discs com "Onion soup" o l'anteriorment citat "Draining your brain", aquest "Breakfast time" no us decebrà gens ni mica.
Plastic Face - "Breakfast time" (2002)
No hay comentarios:
Publicar un comentario