Durant una bona temporada, parlar de Skyline eren paraules majors, i resulta curiós com aquest respecte i admiració cap a ells s'ha perllongat fins pràcticament els nostres dies. Record haver-los vist en directe, a Santa Ponça, l'any 2003, i veure a molta gent del meu voltant no donar crèdit que un grup com aquell hagués sorgit a Mallorca.
Skyline van sorgir l'any 1991 quan Tolo Grimalt (guitarra) i Jose Sánchez (baix) abandonen els Elikat, pioners indiscutibles del Hard Rock, Glam Metal, AOR o com vulgueu anomenar-ho a Mallorca. L'any 1993 telonejaren als Ramones al seu concert al Hipòdrom de Palma, i fins finals de la dècada van desenvolupar una intensa activitat de cara els directes, amb nombrosos canvis de formació. Així, tira tira, arribem al gran moment de glòria: la publicació del seu disc debut "Satisfaction" (2003) que, per desgràcia, seria la seva única obra.
Junt a Grimalt i Sánchez, trobem a aquest disc a Ramon Grife (veu), Pedro González (teclats) i Rafa Bohórquez (bateria); només uns músics d'un alt, altíssim nivell tècnic i compositiu - com ells - haguessin pogut fer un disc com "Satisfaction". Tradicionalment, es fica dins el sac del "Hard Rock" aquest disc... Però, clar, poc té a veure amb les melodies poca-vergonyes de Def Leppard o la laca i maquillatge de Poison; la proposta de Skyline és, per dir-ho d'alguna forma, més madura. Hi ha una dosi important de Hard Rock i AOR, però també de Rock 70's, Funk i fins i tot Soul; agafen amb força i efectivitat el llegat dels primers Whitesnake, així com els aires dels Deep Purple més colorits, els de discs com "Stormbringer" (1974) o "Come and taste the band" (1975).
No fa molt es van dissoldre, però feia anys que la seva trajectòria era irregular, marcada per llargs períodes d'inactivitat. De fet, no era d'estranyar veure als seus components ficats a altres històries... Com Grimalt, exercint de guitarra amb els power-metalers alemanys Metalium, o González, que bé te'l podies trobar fent de teclista per Mama Kin o amb els desapareguts black-metalers Agorazheim, entre d'altres. En tot cas, queda la seva música en forma d'un disc completíssim i realment fresc que es situa a l'altura de la llegenda que representaven - i encara representen - Skyline.
Skyline - "Satisfaction" (2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario