Un George Bush Jr. convertit en un cowboy d'allò més macarrònic; un José María Aznar caracteritzat com un bandoler andalús, tricorni al cap i trabuc en mà; i finalment un Tony Blair disfressat com si d'un ridícul super-heroi de sèrie B es tractés. Els tres, caricaturitzats com porcellets, són els protagonistes absoluts de la satírica portada de "Cerdos Power", l'àlbum debut de El Pequeño Flix.
El Pequeño Flix sorgeix l'any 1998 de les cendres de Distrito Federal, una banda que el passat any s'havia presentat al Concurs Pop-Rock organitzat per l'Ajuntament de Palma. Félix Martínez, Flix, no tan sols és el guitarrista i vocalista de la banda; és també el seu creador i ideòleg; junt a ell hi trobem a Santi Kalifa (baix) i Carlos Loki (bateria i veu). Aquí hi trobem una música, crítica i alhora bon rollista, que està a mig camí entre el Funk i l'anomenat Rock urbà; així doncs, podem percebre clarament la influència tant de O'Funkillo - amb els quals han compartit escenari - com de Rage Against The Machine, els Red Hot Chily Peppers més macarres o, en les seves parts més rockeres, Extremoduro.
Tant "Cerdos Power" (2007) com "Se abre el telón" (2009) són dos discs marcats per un contagiós bon rollo. No m'estranya gens; fa un grapat d'anys, vaig assatjar un any als locals de la Sala Assaig i puc dir que ells eren dels tios més alegres, simpàtics i enrollats que es movien aleshores per allà. El disc arriba al blog per obra i gràcia d'en Pep: moltes gràcies!
El Pequeño Flix - "Cerdos Power" (2007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario