SET I MIG - "Set i Mig" (1992)

Fa uns pocs dies m'envià un correu Joan Barceló presentant-me una banda de Manacor "de la qual ningú s'enrecorda": Set i Mig. No podiem, doncs, deixar passar aquesta oportunitat per recordar aquest grup, la seva trajectòria i, de pas, descobrir (o re-descobrir) la seva música.

Els origens de Set i Mig es situen a l'any 1982. "En Sebastià Matamales, guitarrista rítmic de Bramulls, i dos músics que suplentaren al guitarra solista (Joan Barceló) i bateria (Tomeu Oliver) a les darrers quatre actuacions de la banda, formaren el grup Strato Rock, amb Joan Carles Baqué (veu) i Toni Durán (baix)", explica Joan Barceló. "En Sebastià Matamales va tocar amb el grup tan sols 2 concerts... Després d'anar-se'n, continuarem amb quatre components durant bastant de temps. Mentres, el cantant - Joan Carles Baqué - i jo, guitarra solista, també formarem part d'una altra banda - Districte C - que no durà massa temps perquè ens robaren tots els instruments".

Després d'uns anys de canvis, pels quals passen a formar part de la banda Damià Timoner i Jeroni Adrover i una dissolució temporal, el grup arriba a la seva maduresa auto-editant un disc i un single, amb una tirada de 500 exemplars respectivament i que arribà a ser número 1, al llarg d'un mes, a Ràdio Balear d'Inca.

Joan Carles Baque Castor (veu), Joan Barceló Rigo (guitarra solista), Pep Navarro Sánchez (guitarra rítmica), Toni Durán Siquier (baix), Jeroni Adrover (piano), Miquel Valero (teclat) i Tomeu Oliver Ballester (bateria) serà la formació definitiva de Set i Mig, la mateixa que telonejarà a Sau, Els Pets, Loquillo o Gabinete Caligari. Lingüísticament, es movien entre el català i el castellà, mentre que musicalment se'ls podria definir com... problemàtics? El gran Tomeu Matamalas (bateria d' Amigos, entre d'altres) afirmava a un article: "Set i Mig resulten bastant problemàtics a l'hora de ser catalogats perquè la seva música és una veritable mescla de tendències que poden anar des de Supertramp als Pink Floyd, passant per la majoria d'estils que hi ha hagut des dels anys 70 ençà".

Set i Mig es van dissoldre l'any 1994 i ara, passat el lustre i mig, rescatem el seu sorprenent llegat. Només us diré que el disc conté una interessant versió del himne "En Dissabte", d'una altra mítica formació de Manacor: Mac. Moltes gràcies, Joan!

DESCÀRREGA

Set i Mig - "Set i Mig" (1992)



LA FOSCA - "Eeèxode" (1993)

De mans de Joan Toni Fuster, rescatem aquest petit clàssic dels anys 90's. Menys coneguts en comparació a altres bandes contemporànies com Ocults o Fora des Sembrat, La Fosca és una banda de culte que formà part d'aquella reduïda generació de grups mallorquins de Pop-Rock que utilitzà com a llengua vehicular el català.

La seva trajectòria fou frenètica: es formaren a principis de 1990 i van deixar-ho aproximadament l'any 1994. En aquest marc temporal de gairebé quatre anys enregistraren tres discs: "La Carn Humida", "Domini Fosc" i el que avui rescatem, "Eeèxode". Pere Janer, provinent d'una família de reconeguda tradició literària (no cal dir els seus noms), capitanetjà amb carisma i enginy La Fosca, per on també hi pasaren el seu germà Tomeu Janer (bateria a Fora des Sembrat), Joaquim Domènech (posteriorment a Cap·pela) o un jove Joan Miquel Oliver (després a Antònia Font).

Trescant per la xarxa he trobat aquest fragment de text - dels pocs que hi ha sobre la banda - a aquest blog i que ens ajuda a fer-nos una idea de què va ser La Fosca i què és el que va representar al seu moment:

Eren molts. Teclats, guitarra, bateria, baix, flauta i dues veus. Abans s’hi afegia un violí. I no, no se molestaven. Tots eren importants i necessaris. Musicalment eren foscs. Pere té una veu greu dolça que condicionava molt aquest tret, i ser tants i amb arrajaments per tanta gent, més l’època de la que parlam (principis dels ’90), feia que el resultat fos espés, però no pesat. I vàren tenir èpoques. Record a Ramon Trias (el teclista que jo vaig conéixer, perque abans havia estat Joaquim Domènech) en l’època de les bombolletes del "Screamadelica" de Primal Scream, i del "Blue lines" de Massive Attack intentant convéncer als altres que allò havien d’aplicar. I ho aplicaven. Sempre eren ells. També record quan aparesqué Joan Miquel Oliver, joveníssim, bon guitarrista com pocs he conegut, que venia d’un guitarrisme pinkfloienc simfònic que també aplicaren"

DESCÀRREGA

La Fosca - "Eeèxode" (1993)



SHENOBI - "Epòdrom" (2010) - EP

Shenobi és d'aquest tipus de bandes que acaba per ofegar-se a Mallorca; d'aquestes que, d'haver arribat a néixer a algun altre indret del continent, haguessin tingut una major repercussió i reconeixement per la seva bona tasca. Joan (guitarra, veu), Mati (guitarra), Francesc (baix) i Gabri (bateria; també a Beach Beach) duen des del 2004 practicant un Rock independent que es nodreix tant de referents internacionals (Fugazi, Sunny Day Real Estate, Jawbox) com d'altres nacionals (Aina, No More Lies).

Aquest EP, actualment esgotat  i que arriba a Illa Sonora per cortesia de Pedro Barrera, suposa una continuació lògica respecte al primer disc de la banda, "Discharges" (2008). Enregistrat al Hipòdrom de Son Pardo (d'aquí el seu curiós nom) i mesclat/masteritzat per Michael Mesquida (Satellites, Rec On, Oliva Trencada...), a "Epòdrom" no tan sols hi destaquen les seves cinc cançons - d'un nivell força destacable, especialment a nivell compositiu - sinó també el seu espectacular disseny, per obra i gràcia de Joan Roig.

DESCÀRREGA

Shenobi - "Epòdrom" (2010) - EP

INSIDE - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)

Inside jugaven a una altra lliga, en el sentit de que, al seu moment, moltes bandes tenien - teníem - molt que aprendre d'ells: música realment elaborada a nivell compositiu i tècnic, bona posada en escena i un grau de pulcritud sonora que, per aleshores, es trobava a anys lluny d'un bon grapat de bandes joves. Els infames Vodkartinis els vam telonejar, a agost del 2005, i va quedar demostrat que uns pelacanyes com nosaltres teníem molt que aprendre d'ells.

Aquesta banda sollerica va sorgir l'any 2002 fruit de la unió de músics procedents de bandes com Viuda Negra, Black Dog, Been-Arasht o Plumballs, i el seu line-up clàssic - per dir-ho d'alguna forma - era el format per Maria Mayol (veu), Miquel Àngel Màrquez (guitarra), José A. Alemany 'Nono' (guitarra), Pep Jaume (baix) i Diego Lucas (bateria). Tal vegada, el major tret característic d'Inside era el seu so, capaç de barrejar els recursos propis del Heavy Metal d'Iron Maiden o del Thrash més tranquil·let i tècnic (rollo Megadeth) amb trets del Rock incendiari i alternatiu de bandes encapçalades per dones, com Skunk Anansie o Guano Apes. Fiquem aquí matisos progressius, dues guitarres sobrades de tècnica, imaginació i bon gust, una sòl·lida base rítmica i la reconeixible veu de Maria... i au, aquí tenim la fòrmula d'Inside.

La banda, dissolta des de fa uns anys, va tenir uns anys bastant intensos; quedaren semifinalistes al Festival Internacional Emergenza (2004), finalistes a l'Incarock (2004 i 2005) i, finalment, guanyadors del I Concurs de Rock de Palmanyola. Gràcies mil a Pedro Barrera per haver-me fet arribar el seu disc!

DESCÀRREGA

Inside - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)



LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

Una reliquia dels anys 90's, per cortesia d'en Pep! Per entendre la història de Los Grabes ens hem de remuntar a l'any 1991, quan un grup d'escolars, entre els quals es trobaven dos al·lotets anomenats Javi Moreno i David Martín, formaren una banda anomenada Los Caravana; en plena febre del Rockabilly i les modes dels anys 50's, Los Caravana es dedicaren a fer, sobretot, versions de clàssics de la primera fornada del Rock 'n Roll nord-americà.

Javi Moreno abandona la banda l'any '93, però quatre anys després (1997) es retroba amb els seus antics companys i forma aquest nou projecte, Los Grabes, amb la següent formació: Javier Moreno (veu, guitarra), David Martín (guitarra, veu), Manu García (baix, teclats, veu) i Quico Ros (batería, cors; anteriorment membre de Hora Local). La seva trajectòria fou ben curta; en poc més d'un any editaren el seu únic disc, "El arte de viajar despacio" (1997) i realitzaren un bon grapat de concerts destacables.

Els motius pels quals la banda es separa els ignor: el que sé és que tots els seus membres han seguit ben lligats a la música. David Martín es convertiria en el alma mater de Doctor Martín Clavo; Javi Moreno formaría part de Gehache per, actualment, encapçalar La Banda Magnética. Manu García també seria membre de Gehache, tot i que no sé què està fent ara mateix. Per la seva part, Quico Ros començaria una nova etapa musical amb Blue Meany.

DESCÀRREGA

LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

YSKELGROTH - Discografia

Els fruits de la relació entre Vicente J. Payà  i el madrileny Dave Rotten no tan sols es limiten a l'efímera reunió de Golgotha o el projecte de Drone/Ambient Unwom. El gust d'ambdós músics pel Black i Death Metal de la vella escola també ha quedat reflectit en un projecte anomenat Yskelgroth i que donà les seves primeres passes a finals dels anys 90's, tot i que no va començar a donar els seus primers fruits amb l'incorporació del bateria Javier Fernández (Nexus 6, The Heretic). Si bé tant Dave Rotten (recordem, ànima d'Avulsed) i Fernández són músics peninsulars, la procedència de la banda és, oficialment, Mallorca.

Aquest projecte s'inspira, bàsicament, en una combinació - molt típica però efectiva - els recursos del Death Metal old school amb les formes, fredes i violentes, del Black Metal apocalíptic i nihilista, amb referents com Incantation, Demoncy, Diocletian, Goreaphobia o Bestial Warlust. El que avui us presentem és una primera maqueta de tres cançons acompanyada pel disc "Unholy Primitive Nihilism" (2010), que ha agradat bastant dins els cercles extrems fins el punt de convertir-los en un referent, emergent però destacable, d'aquests tipus de so dins l'Estat Espanyol.

DESCÀRREGA

Yskelgroth - "Primitive" (2008) - Demo

Yskelgroth - "Unholy Primitive Nihilism" (2010)



THE NASH - "Live Acoustic Set" (2007)

Sorprèn que, amb poc més de 15 anys, un grup del nivell de The Nash tan sols hagin editat tres àlbums, un dels quals només se'n van fer molt poques còpies. Poc però bo, podriem dir, quan encara resona el seu darrer disc, "Kicks And Glory" (2006) com un dels millors discs de Power-Pop gravat/editat a Mallorca.

Seguidors de la banda de John Tirado: aquí teniu una alegria, i de les grosses, amablement cedida per en Pep. Aquest CD no és, en cap cas, oficial, sinó una gravació acústica feta l'octubre de 2007 al local d'assaig de The Nash, al Hipòdrom de Son pardo. La qualitat de so no és que sigui bona... sinó boníssima! Tant que a mi, com a entusiasta de la banda, m'ha deixat absolutament bocabadat, creuant els dits i desitjant que tornin a anunciar algun nou concert a la nostra illa.

DESCÀRREGA

The Nash - "Live Acoustic Set" (2007)

SNOWPLOW - Demo (2009)

Toca treure del calaix aquesta demo i parlar d'un interesantíssim projecte a càrrec d'un jove cantautor anomenat Gorka Vich, que, des del 2008, es fa acompanyar d'una guitarra acústica baix el nom Snowplow.

I què ens ofereix, aquest al·lot i la seva guitarra? Doncs bàsicament música d'inspiració nord-americana, amb un fort sentiment indie que l'apropa més als artistes de nova fornada que no pas a pioners - i referents - com Bob Dylan. A Mallorca hi ha projectes similars que han funcionat francament bé, com L.A. o Furious Tree (els primers que m'han vingut al cap), i la veritat és que Snowplow contribueix a reforçar aquest interessant cercle de cantautors indies. A aquesta demo hi trobem tres cançons pròpies, molt senzilles, però convincents i, fins i tot, aferradisses. També hi trobem dues versions: la primera, una encertada revissió del "The Gardner" de The Tallest Man on Earth, que és una injecció de bon rollo en tota regla. La segona, més oscura i introspectiva, és "Love Don't Live Here Anymore", original de Rose Royce però popularitzada - dins el món del Indie-Folk - per la banda de Dallas Green, City and Colour.

La cosa sembla que està, ara per ara, aturada. Una llàstima, vaja.

DESCÀRREGA

Snowplow - "Demo" (2009)

WHITE BEAR - "White Bear" (2009) - EP

Malgrat van fer pocs concerts, hi va haver un moment molt concret en el qual White Bear van ser una de les bandes més prometedores de l'illa. El trio format per Miquel Puigserver (guitarra, veu), Jorge Vaquer (baix) i Jorge Guindos (bateria) es va desmarcar fent una efectiva proposta musical que es nodria, a parts iguals, de les atmòsferes post-rockeres de bandes com Mogwai, del Rock Progressiu de la vella escola o el Pop-Rock independent de Muse, sobretot en l'apartat vocal.

Déu meu! En què ha quedat això? Perquè van decidir aturar de fer música? Aquest EP és una delícia i no fa més que demostrar que White Bear tenien molt, moltíssim a dir dins la nostra escena.

DESCÀRREGA

White Bear - "White Bear" (2009) - EP



FETS DE FANG - "Vell camí de retorn" (1997) - Demo

Nova i com sempre interessant aportació de Joan Toni Fuster. Aquest cop, la banda escollida és Fets de Fang, l'embrió - per dir-ho d'alguna forma - dels posteriors Joan Toni Skarabat. La història diu així.

"Fets de Fang, formats l'any 1992, és la primera formació de Joan Toni Skarabat; es va mantenir gairebé més de deu anys, i tans sols ens hem quedat amb una maqueta enregistrada a quatre pistes, una cinquentena de cançons que han quedat dins un calaix i molts bons records que ja no tornaran. Als tres darrers anys de Fets de Fang ja combinavem actuacions amb altres bandes paral·leles Joan Toni Skarabat, Gargamel, La Dueña del Viento, i algún altre . No sabiem ben bé el que voliem i teniem una barreja estranya, com estranya és aquesta demo: Pop-Rock amb una extranya dicció vocalística del català, tan habitual en els grups que comencen i canten en aquest idioma, sense regles. És el de sempre: poques espectatives i anades i fugides de membres de la banda que ho enderrerien tot; i això que en aquella època tocavem només pes nom, ja que fins el '97 no va sortir aquesta demo, per la que ens cobraven 500 pessetes per cada còpia feta amb l'ordinador. Quin fiasco!" - Joan Toni Fuster.

DESCÀRREGA

Fets de Fang - "Vell camí de retorn" (1997) - Demo



DOCTOR MARTÍN CLAVO - "En Cara B - 19-06-2011"

Just tret del forn... tant, que quasi crema. Novament, torn a pujar un dels meus adorats bootlegs; aquest cop, el concert que Doctor Martín Clavo van donar el passat diumenge a l'espai de Joan Cabot a IB3 Ràdio, "Cara B". A la collonuda formació actual de la banda, on hi trobem a David (veu, guitarra), Marc (baix) i Ginès (bateria), aquest cop s'hi incorpora Jordi Martínez (NeoTokyo, H1000VM) punyint el teclat i altres joguines d'experimentació sonora.

Heu vist a Doctor Martín Clavo en directe? Idò l'energia i intensitat de la banda queda capturada a aquest set tan autèntic on, si bé trobo a faltar alguns dels grans clàssics del grup, hi trobem una sèrie de novetats força interessants. L'excel·lent "Odisea Interplanetaria", per exemple. O aquest relaxat experiment de Post-Punk titulat "Secta de Cobardes". O "No Anam Enlloc", on herr döktor recupera la seva vessant més àcida i accelerada.

En definitiva, un directe que qualsevol entusiasta de Doctor Martín Clavo apreciarà, sigui per la gràcia de ser un directe a la ràdio, per les cançons noves o per la contribució de Jordi, que dona una nova dimensió a cançons, ja de per si, redones.

DESCÀRREGA

Discografia DMC

 Doctor Martín Clavo - "En Cara B - 19-06-2011"



CRUDOS - Discografia (1992-1996)

"Hubo un tiempo en que Los Crudos eran la mejor banda de rock de la isla". Això no ho dic jo, sinó el presentador i periodista Joan Cabot, una afirmació que comparteix un bon grapat de gent i que no fa més que demostrar que el llegat d'aquest quartet és un tresor musical que manté, per igual, la seva frescor i vigència. "Hi ha grups de principis dels 90's que sonen com a caducats, però amb Los Crudos n'hi ha encara per vint anys més. Impressionants", subratlla Joan Toni Fuster.

Molt bé, idò ara tractarem de contar-vos la història d'aquesta banda, sorgida a la Mallorca de principis dels 90's. Els protagonistes són Toni (guitarra, veu), Joan (guitarra), Jaume (baix, cors) i Ginès (bateria), quatre joves que començaren fent un Punk/Hardcore molt personal, amb trets comparables als Meat Puppets, The Jesus Lizard o, en paraules de Joan Toni, als primers Nirvana o formacions posteriors com Mother Tongue o Atom Rhumba.

En dos anys editaren ni més ni manco que tres maquetes: "Des-Grabaciones", enregistrada l'octubre de 1992, té la curiositat d'incloure una versió del "Communication Breakdown" de Led Zeppelin amb Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) a la veu. A febrer del '93 graven "4 Crudas Pistas", seguida per "+ 4 Pistas", enregistrada a febrer de 1994. Aleshores, Crudos (o Los Crudos, com els hi vulguis dir) ja havien contribuit ana cançó ("Shit is raining") a un EP editat pel fanzine La Parturienta i a on també hi participaren Demonio Sánchez, Digital Terror i els Hentelligents.

Seguim: l'any '94 treuen l'acollonant EP "Shelter", amb quatre cançons que marquen una evolució clara, que els situa com un dels grups més prometedors de la seva generació. Només un any després, amb el recent nascut segell Malafama, editen un single 7" amb la cançó "Fuckin' Up My Brain". I per aquesta època, més o manco, detectam un canvi de formació: surt Jaume i entra Xisco per tocar el baix. Aquesta formació seria l'encarregada d'enregistrar l'únic disc de Crudos que, per dir-ho d'alguna forma, seria el seu testament final. "La Teoria de Paulov" (1996) és un treball més personal, experimental i madur que, d'alguna manera, poc té a veure amb el so dels seus inicis: més atmòsfera i menys distorsió; més samplers i efectes; menys cruesa. Ben rebut pel públic indie però no massa pels punks, "La Teoria de Paulov" esdevindrà un disc de culte, posseïdor d'uns trets i característiques que el fan avui, quinze anys després de haver-se publicat, perfectament vigent, fresc i impactant.

Després, la banda es desfà i vindrien els díes de glòria de NeoTokyo, Canníbales, Doctor Martín Clavo... però això és una altra història. De moment, rescatam aquestes maravelles en forma de gravacions, gràcies a la grandíssima aportació que han fet Ginès i Joan Toni: als dos, moltes gràcies!

DESCÀRREGA

Crudos - Demos i Maquetes
"Des-Grabaciones" (1992)
"4 Crudas Pistas" (1993)
"+ 4 Crudas Pistas" (1994)

Crudos - "La Parturienta EP" (1993) - EP

Crudos - "Shelter" (1994) - EP

Crudos - "Fuckin' Up My Brain" (1995) - Single



Crudos - "La teoria de Paulov" (1996)

VVAA - "Bosnia Vive" (1997)

BEASTY BRUTAL MUSIC EXPLOSION - BBME 7'' (2009) - EP

Pere (guitarra), Toti (baix) i Mota (bateria) formen la que, molt possiblement, és una de les bandes més espectaculars en directe a la escena mallorquina: Beasty Brutal Music Explosion (o simplement BBME, si vols acurçar). Els que heu tingut la oportunitat de veurer-los sabeu de què estic parlant: de tres tios, ben experimentats, amb una química única, que tant et poden tocar un parell de cançons a tota òstia com sorprender-te amb una versió molt personal del "Fire" de Jimi Hendrix.

Editaren aquesta joieta - descatalogada, si no vaig errat - l'any 2009: a aquest 7" hi trobem quatre temassos breus, instrumentals i experimentals que van més enllà del Punk o del Hardcore, sense que haguem de parlar de Post-Punk o Post-Hardcore. Tinc un bon amic que diu que aquest EP no fa justícia a allò que són Beasty Brutal Music Explosion en directe... però, clar, això tampoc és un impediment per disfrutar d'aquest magnífic disc. Breu, d'acord, però magnífic.

DESCÀRREGA

Beasty Brutal Music Explosion - BBME 7'' (2009) - EP 7"



THE GREEN CHERRIES - "Six Songs" (1996) - Demo

Vaja troballa que ha fet el nostre amic Joan Toni! Aquesta és la maqueta que enregistraren The Green Cherries, una banda de la qual formaven part Carlos Pilán (guitarra, veu) i Lluís Albert Segura (batería). Pilán és força conegut per haver estat membre de Sexy Sadie entre 1999 i el 2006, amb els quals enregistrà alguns dels discs més exitosos del grup ("Butteflies", "Lost & Found"); per la seva part, Lluís Albert Segura s'ha convertit en una espècie clàssic de la nostra escena al haver format part de Glycerine, The Nash, Los Valendas i... L.A., banda on casualment Pilán és un estret col·laborador.

No és que hi hagi massa informació sobre aquesta banda o aquesta demo; el propi Joan Toni afirma que el artwork simplement era una cartolina verda que deia amb ordinador "The Green - Six Songs". Musicalment, The Green Cherries es movien a mig camí entre el Power-Pop de Redd Kross i el Rock Alternatiu dels primers Foo Fighters. Una banda molt avançada al seu temps - en el context mallorquí, clar - i que, naturalment, mereixia haver tingut més repercusió.  

DESCÀRREGA

The Green Cherries - "Six Songs" (1996) - Demo

LEYENDA NEGRA - "Leyenda Negra" (1994) - Demo

Aquesta és una nova aportació de Joan Toni Fuster, que ens presenta una desconeguda banda de la que pràcticament no hi ha cap informació. Una pena... però Toni, de la banda Gato Martín, m'envia un correu on dona llum a l'assumpte i a on podem conéixer la formació d'aquesta banda. Així doncs, atenció:

Jordi Maranges - Veu
(després a El Diablo en el Ojo, El Piano Ardiendo, Maranges Magic Trio)
Javi Ruiz - Guitarra
(posteriorment a Plan 9 i The Nash; actualment, a Trestrece)
Santi Jiménez - Baix
(després a Empleado del Mes i actualment Invasores de Marte)
Javi Navarro - Bateria
(després a Plan 9 i actualment inactiu).

Musicalment, Leyenda Negra es movien per un Rock cantat en castellà molt estàndard, però amb influències molt interessants d'altres estils com el Hard Rock. Com a mínim, curiós.

DESCÀRREGA

Leyenda Negra - "Leyenda Negra" (1994) - Cassette



LOS VALENDAS - Discografia (1992-2006)

El nom de Los Valendas a dia d'avui no diu massa, especialment entre el nou públic. No gaudeixen d'un reconeixement clar i explícit; poques bandes s'enrecorden de citar-los com una font d'inspiració; els seus seguidors ni s'en preocupen de demanar el seu retorn o simplement crear un grup de fans al Facebook. Per no haver-hi, ni tan sols hi ha una pàgina mínimament actualitzada sobre la banda. A cap tenda trobaràs els seus discs; a Internet els pots trobar de segona mà i Munster Records en posa a la venda alguns, de tant en quan, en stock. Però què trist tot això, no? I més sabent que Los Valendas es poden considerar com una dels millors grups mallorquins dels 90's; un grup DE CULTE reverenciat per molta gent de la península i part de l'estranger. Trist, per tant, que siguin els de fora qui recordin i reivindiquin un grup de casa, però bé... Això és una història tan llarga com complexa.

Sempre se'ls vincula amb la denominació Power-Pop, però certament, el llegat de Los Valendas agafa influències d'un bon grapat de bandes: beu, per exemple, de les melodies dels Beatles, de les genialitats electro-acústiques de The Byrds o el ganxo arrogant de Big Star. Però també ho fa de referents més contemporanis, com Violent Femmes, REM, o fins i tot Elvis Costello. Aquesta mescla tan ben elaborada, tan elegant i tan personal, només podia venir de dos músics experimentats i carismàtics: Xavier Escutia (Zincpirithione, La Granja) i Toni Noguera (Zincpirithione, Ex-Crocodriles).

Los Valendas van ser un grup amb una forta projecció nacional gràcies al segell madrileny Munster Records, que edità pràcticament la totalitat del seu catàleg discogràfic, sobretot el de la seva època daurada (la primera meitat dels 90's). El que he fet avui és recopilar tot el material que ha enregistrat la banda des de 1992 fins 2006. Si un el que cerca és iniciar-se en la discografia de la banda, tal vegada el més recomenable és començar amb el recopilatori "Greatest Flops" (2002), un agradable repàs per la trajectòria del grup mitjançant setze de les seves cançons més representatives, juntament amb algunes re-gravacions. Ara bé, el gruix, el tresor, la major aportació que han fet aquesta banda illenca ve en forma d'una trilogia quasi-perfecta que formen "Turtle Friend" (1992), "One, Two... Three" (1993) i "World Underwater" (1995); tres àlbums essencials en la història del Pop-Rock mallorquí i que inclouen alguns dels moments més memorables del Power-Pop espanyol dels 90's. Ens queda per aquí un altre disc d'estudi,   "Sugar Coated Lies", enregistrat el 2002 i publicat el 2006 i a on s'incorpora a Los Valendas Lluís Albert Segura (L.A., Glycerine, The Nash), un treball que, si bé manté el nivell, no va tenir la repercusió o impacte dels primers LP's.

...Completistes, atenció! A aquest enorme arxiu (més de 600 MB!) hi he adjuntat una sèrie de perletes com els EP's "Purple Friend" (1992) o "The Summer Of The Jellyfishes" (1995), el single 7" "Narrow Mind Kids" (1993) o l'estrany "What fun", un split en format flexi-disc que edità Munster l'any 1993 per la revista Rock Deluxe. Però encara n'hi ha més: hi trobem la cançó "Watch the sunrise" que Los Valendas ficaren a un disc tribut al tristment desaparegut Alex Chilton, o la versió de "The Waiting" d' un disc tribut a Tom Petty editat l'any 2005 i on també hi participaren Sexy Sadie, Glycerine o Elliot Murphy, entre d'altres.

DESCÀRREGA

 Los Valendas - Purple friend (1992) - EP

Los Valendas - "Turtle Friend Extended" (1992)

Los Valendas - Narrow Minded Kids (1993) - Single 7"

Los Valendas - "One, Two... Three" (1993)

Los Valendas - "What Fun!" (1993) - Split single

Los Valendas - "World Under Water" (1995)

Los Valendas - "The Summer Of The Jellyfishes" (1995) - EP

Los Valendas - "Greatest Flops" (2002)

 VVAA - "A Tribute To Tom Petty By Free Pop Records" (2005)


 Los Valendas - "Sugar Coated Lies" (2006)

LÍMIT - "Demo" (2000)

Com que no puc contar-vos massa cosa sobre Límit - en sé molt poca cosa - contaré una annècdota molt curiosa sobre ells que a mi em va contar un dia, no fa molt, en Tomeu Serra (La Perra Parda). En Tià Miquel, un al·lot de Santa Eugènia, s'havia passat mitja vida estudiant piano i formant-se principalment dins l'estil clàssic; a més, tocava l'orgue a l'església, i, a més, com els mateixos àngels. Passa que un dia, coses de la vida, es juntà amb els heavys del poble, que li passaren discs de Rhapsody... I clar, l'al·lot va flipar amb aquella mescla de Heavy Metal i música clàssica/sinfònica. Total, que en Tià Miquel canvia els aires i es fica a un grup de Metal, on es mouria com peix a dins l'aigua... i així sorgeix Límit.

Ho he contat un poc a la puta, però bé... el cas és que no m'ho invent, perquè la mateixa història ha estat corroborada per Joan Toni Fuster, el qual m'ha facilititat aquesta demo de dues cançons, editada l'any 2000. A més, ha afegit que el vocalista de Límit està, avui en dia, ficat dins el món de la òpera... Queda demostrat, doncs, que aquests músics tenien un talent especial i un fort gust per la música clàssica. Així doncs, el que aquí tenim és un Heavy Metal amb influències de sub-estils com el Metal Progressiu o el Power Metal, amb la pecul·liaritat de ser cantat en la nostra pròpia llengua. "Tot a les teves mans" i "La clau del destí" són dues cançons que, darrera tot l'exercici de virtuosisme, hi ha molt de sentiment i bon gust, el suficient com per tornar-les a escoltar, onze anys després, i comprovar que sonen de conya...

Actualització: Rafa Vicens, antic baixista de Límits, ens escriu per aportar més informació sobre la banda:

"Vaig esser baixista de Límit entre 1999 i 2003 (en realitat vaig esser el seu primer baixista, ja que fins aquell moment l'únic que hi havia tocat el baix havia estat el seu cantant). El grup es va formar devers l'any 1996, amb en David Ordinas a la veu i en Joan Ramonell i en Carles Sans a les guitarres (si bé aquest darrer hi va començar tocant la bateria), però no va ser fins l'any 1999 que, amb l'entrada de'n Sebastià Pujol als teclats, en Biel Rosselló a la bateria i jo mateix al baix i als cors, es va aconseguir la formació definitiva. Aquests dos temes els vàrem gravar als estudis "TJ So" de'n Tomeu Janer i els va "masteritzar" en Toni Pastor. Després d'uns anys inoblidables de concerts, en Joan Ramonell i jo vàrem deixar el grup, el qual poc temps després va canviar de cantant, passant-hi a cantar l'al·lota del teclista. Així varen continuar durant quasi un any més fins a la seva dissolució definitiva a finals de l'any 2004. Per una altra part, jo vaig formar Banda Sonora, juntament amb na Victòria Maldi a la veu, en David Bestard a la guitarra i en Miquel Campins a la bateria (aquests dos darrers guitarrista i bateria respectivament de Mal Vici), grup que es va dissoldre a finals del 2010".

DESCÀRREGA

Límit - "Demo" (2000)



OH DEMIAN - "No Angel To Be Found" (2000)

Darrera aquest curiós i estrany projecte anomenat Oh Demian s'hi amagà Isaac Batle, un multi-instrumentista i compositor que enregistrà aquest disc l'any '99 juntament amb una desena de col·laboradors i amics. Finalment, es publicà amb el segell Sounsack, l'any 2000, tot i que s'editaren poquetes còpies, les justes com per repartir-les entre amistats i demés.

Oh Demian és, sobretot, un projecte molt personal, gairebé inclassificable, que es mou entre el Folk Psicodèlic, el Rock alternatiu, la cançó d'autor i experiments musicals que a la Mallorca de fa més d'una dècada resultaven, com a mínim, sorprenents. Hi ha una preeminència clara de les guitarres acústiques, amb un tarannà místic que pot remetre a Donovan o el Syd Barrett més formal... Però clar, és tal la varietat d'aquest "No Angel To Be Found" que a algunes cançons podriem seguir el rastre de Jane's Addiction, Leonard Cohen o Nacho Vegas.

Tal vegada no sigui un disc fàcil de digerir, però sí que presenta trets molt interesants i pecul·liars que fan d'aquest un àlbum per descobrir poc a poc, amb calma i sense pressa.

DESCÀRREGA

Oh Demian - "No Angel To Be Found" (2000)