Segur que més d'un lector trobava a faltar una mica de canya a aquest blog; per tant, avui rescatarem una gravació perduda i mala de trobar com aquest EP/disc de Agorazheim. Agraïments, de nou, a Jeroni Sancho, que ha aportat el artwork que em faltava de "The Devil's Wail". Agorazheim sorgeixen a l'any 1997, i formen part d'una primeríssima onada de bandes mallorquines d'un estil tan exòtic i poc explotat com era, aleshores, el Black Metal. Tot i que hi va haver alguns canvis de components, la formació clàssica la formaven Hemophagus (Miguel Àngel Riutort Rosselló, "Mega"), guitarra rítmica, teclats i veu; Porfiria (Eva Molina), baix i veu; Toñejo (Antonio Fructuoso), bateria; i finalment Leinadzheim (Dani), guitarra solista. Tradicionalment se'ls ha considerat una banda de Black Metal, tot i que cal fer una sèrie de matissos que els diferencien de clàssics com, no se, uns Immortal o uns Mayhem; a la seva música, hi trobam el rastre melòdic, sinfònic i barroc de Cradle Of Filth o Dimmu Borgir, però també una forta, fortíssima base de Heavy Metal clàssic, en la forma de construïr les cançons, els riffs, els solos... Que no estranyi, doncs, que un grup de les seves característiques compartís escenari amb Hammerfall, Obús, Avalanch, Centinela...
La seva primera demo, "The House of the Dead" (2000) no va passar desapercebuda a una Mallorca, com deia, verge en matèria extrema. "The Devil's Wail" (2004), un EP tan extens com un àlbum, els va confirmar com una de les formacions extremes més populars de Mallorca, en part gràcies a la feina de la premsa i el savoir faire del quartet en directe. Però després la cosa es va refredar, just quan preparaven un disc ("The Ordeal") que crec que ni va arribar a veure la llum. Però, després de la desaparició d'Agorazheim, hi va seguir la música: Eva i Toñejo, que també passaren per Hidden Destiny, van trobar el seu lloc amb Unburial, un grup d'excel·lent Black/Death. Miquel Àngel "Mega", també membre dels desapareguts Linear Phase gaudeix d'un notable èxit amb Bleed The Man i el disc "Behind The Walls Of Reality"; més endarrerit, hi ha en Dani, que segueix donant canya amb Venus Inferna. Tal vegada ha perdut l'impacte que tenia quan va sortir, però "The Devil's Wail" és un referent per entendre un estil tan poc explotat a les Illes com és el Black Metal.
Agorazheim - "The Devil's Wail" (2004) - EP
No hay comentarios:
Publicar un comentario