HIPERCRISIS - "Noche de Karate-core" (1999)

Valuosa aportació a càrrec de Jeroni Sancho amb mediació de Txxxus Troll. Sorgits a la segona meitat dels anys 90, Hipercrisis fou un grup format pel propi Txxxus (veu) amb Bernat (guitarra, guitarrista a la primera formació d'Inertial Mass), Lluc (baix) i Kiko (bateria), responsables d'aquesta carnisseria anomenada "Noche de Karate-core": 20 minuts d'un Grindcore ferotge i contundent, amb concesions cap a altres estils com el Death Metal, el Hardcore o el Crust.

"Noche de Karate-core" fou enregistrat en directe a la desapareguda sala Sonotone de Palma, el 19 de gener de 1999; així doncs, no espereu una producció cristal·lina com les de Rotten Sound, sinó un so gruixut i greu, d'una brutor genuïnament underground, que li dona una autenticitat especial. Hipercrisis no van durar gaire temps, però els seus membres seguiren donant de què parlar: Txxxus amb Coágulo, Bernat amb Errör i Lluc amb Strangled.

DESCÀRREGA

HIPERCRISIS - "Noche de Karate-core" (1999)

SÆTH - Umbilical (2009) - EP

Sæth és una banda que té molt a dir. Format a mitjans de la passada dècada amb el Nu Metal de Korn o Deftones com a principals influències, aquest quartet ha sabut evolucionar el seu so cap a un Rock/Metal Progressiu i experimental que beu principalment de Tool, Puscifer i A Perfect Circle. El grup, encapçalat per Toni Matas (guitarra), es completà amb Joan Miquel Matas (baix), Alberto Collazo (bateria) i el carismàtic Diego Fernández (veu); aquesta formació va ser la encarregada d'enregistrar aquest interesantíssim EP, "Umbilical", a la tardor del 2009. Cinc cançons molt homogènies i compactes que han tingut una gran acceptació a la nostra escena.

El grup semblava que gaudia d'una bona salut: els seus shows eren electritzants (encara record quan Diego, pràcticament en trance, va rapar-se el cap enmig d'una actuació al Fraguel de Palma), però després Sæth va aturar per obrir un període de relativa incertesa. Però han tornat, aquesta vegada amb Carlos Roldán (The Ugly Bitches) a la veu, preparats i amb ganes, amb noves idees i noves cançons i, com deia al principi, moltes coses a dir.

DESCÀRREGA

SÆTH - Umbilical (2009) - EP

HARMÓNICA COIXA BLUES BAND - "Walking Blues" (1991)

Possiblement, el LP "Walking Blues" captura el millor moment de Harmónica Coixa Blues Band. Aquesta banda, formada l'any 1982, va reunir a tres grans músics mallorquins com el baixista Toni Reynés (Ikuri i Prana als 70's, i Tapones Volantes als primers 80's), el inimitable Pep Banyo i el virtuós de la harmónica, Víctor Uris (present a la segona reunió de Z-66), un dels personatges més estimats i apreciats de l'escena illenca. Apadrinats per Joan Bibiloni, publiquen el seu primer disc homònim l'any '88, però és l'any 1991 quan, amb la vocalista catalana Big Mama, ens deixen el seu disc més recordat.

"Walking Blues" és un disc bastant complet on es toquen tots els pals del Blues; des del més lent i nostàlgic al més enèrgic Blues-Rock. La harmònica d'Uris, omnipresent, li acaba de donar el toc de gràcia necessària  a cançons tan redones com "Playing With Fire", "Hush Hush", "One more mille" o la nova versió del "Me'n vaig volant", tema original de Z-66 que apareix a aquella raresa de 1985 en forma de 7". La llàstima és la producció, que, al manco a mi, mai m'ha acabat d'agradar; malgrat això, Harmónica Coixa Blues Band i Víctor Uris ens ensenyaren amb aquest disc que, a Mallorca, també es podia fer bon Blues.

DESCÀRREGA

Harmónica Coixa Blues Band - "Walking Blues" (1991)

LOS FLETCHERS - Los hay más cerdos (2009) - EP

No fa molt en parlarem d'ells. "Los hay más cerdos" és una demostració de la bona música que es fa per aquí; es tracta de cinc cançons de Rock del honest, del íntegre, del clàssic, a càrrec de  José Luis Miró (veu, guitarra) acompanyat per Carlos Garibotti (baix, cors), Juan Pablo Merayo (bateria, cors), Jordi Vidal (teclats) i Samuel Amo (trompeta).

"Los hay más cerdos" és, en tota regla, una macarrada ben feta, i que ens remet a bandes com Los Ilegales, Los Deltonos o Siniestro Total; basta pegar-li una escolta a "Polidrogodependiente", "Código Puk" o la mateixa "Los hay más cerdos", autèntiques gamberrades amb un inconfundible segell Fender.

Bons músics i bona gent; Los Fletchers tenen per davant un futur més que interessant si saben jugar bé les cartes que tenen posades ara mateix damunt la taula. De moment, esperam ansiosos la seva nova gravació.

DESCÀRREGA

Los Fletchers - "Los hay más cerdos" (2009) - EP

CONAN KEATON - "Tres" (2010) - EP

Novament, vull agraïr a un músic el haver contactat amb Illa Sonora per difondre la seva música: parlem avui de Gaspar Reixach i de Conan Keaton. No es tracta precissament d'un desconegut, ja que Reixach, anterioment, va formar part de Fex Cacuc i Petit; a l'actualitat és baixista de Poomse i Petröleo, un excel·lent grup del qual en parlaré a una propera ocasió.

Conan Keaton és el seu nou projecte, cassolà, underground i extremadament personal, on ell mateix s'encarrega de tots els instruments; un projecte que, segons ell mateix afirma, neix ben entrada la nit, quan tothom dorm i la vigília deixa pas a cançons de Pop atmosfèric. Al igual que Poomse o Petröleo, Conan Keaton es mou per un grapat de sub-estils experimentals (Dream-Pop, Indie-Pop, Psicodèlia, Art-Rock...), però amb una forta personalitat, un caràcter molt definit que aconsegueix donar pas a cançons que, a moments, sonen dolces i atmosfèriques i, a altres, asfixiants i amenaçadores. Música d'avantguarda, en definitiva, que evoca a moments a Sonic Youth i a clàssics espanyols de la escena indie com Manta Ray, El Niño Gusano o Los Planetas.

Atents a Conan Keaton i als seus petits himnes de Dream Pop terapèutic flotant sobre guitarres cruixents; aquí hi ha les suficients bones idees com per donar bastant de què parlar a aquest prometedor 2011!

DESCÀRREGA

Conan Keaton - "Tres" (2010) - EP

AL MAYURQA - Discografia

Al Mayurqa no ho varen tenir gaire fàcil. Primer, pel seu estil: el Folk, la música popular/tradicional mallorquina o com vulgueu anomenar-la és, paradoxalment, un gènere impopular i desconegut pel gran públic. La seva difusió mitjançant la ràdio o les televisions locals és molt reduïda, i sembla que només se la recorda quan s'organitzen torrades botifarroneres per Sant Antoni. En segon lloc, Al Mayurqa ho van tenir difícil per la seva ideologia, clara, definida i sincera: això els va dur a ser un grup marcat, estigmatitzat, criticat, apartat i aïllat al circuit musical mallorquí. A Illa Sonora deixarem les valoracions polítiques/ideològiques de banda per centrar-nos, doncs, en la valuosa aportació musical i artística que, en poc més de quinze anys, va deixar aquesta banda.

Al Mayurqa em són propers, en certa manera: el ja desaparegut Toni Roig, ex-membre de Els Calafats i fundador/alma mater de la banda, vivia a poc més de quaranta metres de ca meva. Al seu voltant, sempre hi ha haver un bon grapat de bons, boníssims músics que revitalitzaren hàbilment la música amb arrels. No és que sigui un gran consumidor d'aquest tipus de música, però no puc evitar somriure ple de goig quan sent la instrumental dedicada al meu poble, "Pòrtol"; o moure el peu al compàs de la divertida "Rock amb xeremies"; o quedar captivat amb "Ulls negres", una de les cançons més emocionants que s'han fet aquí, a Mallorca, en la nostra llengua.

El que avui us presentem aquí és el gruix de la seva discografia: falten alguns discs que no he pogut localitzar a cap banda, però al manco aquí tenim els seus àlbums més representatius i essencials.

DESCÀRREGA Part 1: "Projecte Roig", "Anem de gresca!", "Fent camí"

DESCÀRREGA Part 2: "Amb coherència", "Temps de revolta"

DESCÀRREGA Part 3 (links externs): "Tradició i compromís": Disc per a ballar / Disc per a escoltar

Al Mayurqa - "Projecte Roig" (1995)

Al Mayurqa - "Anem de gresca!" (1998)

Al Mayurqa - "Fent Camí" (2001)

Al Mayurqa - "Amb coherència" (2004)

Al Mayurqa - "Tradició i compromís" (2005) - 2 CD

Al Mayurqa - "Temps de revolta" (2007)

ËRROR - Discografia

És inevitable parlar de Errör sense acabar recordant amb nostàlgia a Net Weight. Certament, la essència d'aquests darrers la trobam als primers: Xisco canta a Errör amb la mateixa força, ràbia i expressivitat que quan ho feia amb Net Weight: ador la seva veu com ador les seves lletres, cosa que acosta, més encara, a ambdós grups.

Aquesta banda començà a donar canya devers el 2005-2006, amb Xisco a la veu, Bernat a la guitarra (membre dels pioners Inertial Mass), Víctor al baix i Sergio a la bateria. Vaig compartir escenari amb ells a un festival a Lloseta (2006? 2007? No ho record ara mateix) on, malgrat l'escaça afluència de públic, van fer un concert memorable. "La condena merecida" (2007) va ser el seu primer disc autoproduït: a ell, Errör fagocitaven Punk, Hardcore, Crust, Metal o D-Beat per crear 8 cançons carregades d'energia, actitud i la mala òstia d'una betcollada d'aquestes que no t'esperes. El 2008 presenten un nou disc, "Matanza"; més pulit i variat, però d'una potència ferotge comparable a la de Disfear, Tragedy, His Hero Is Gone...

I ara? Doncs d'aquí ben poc, tornen amb un nou disc baix el braç: es dirà "Tierra de cenizas" i es publicarà amb el segell Yellow Dog Records, que anteriorment ha llençat material de Cop de Fona, Massmord, Ébola, Keitzer... El 4 de març presentaran noves cançons compartint escenari amb Yacopsae, Betunizer i Marasme a la nova sala Latitud 0: serà una gran nit pels sons més extrems! Us hi esperam!

DESCÀRREGA

Errör  - "La condena merecida" (2007)

Ërror - "Matanza" (2008)

MAC - "En dissabte" (1980) - 7"

Post-Punk a Mallorca? A principis dels 80? I en català? Doncs sí. Els responsables d'aquesta fita musical van ser Mac, un quintet de Manacor format l'any 1979 per Christian Völker (veu), Joan Sureda (guitarra), Esteve Huguet (guitarra), Guillem Pou (baix) i Antoni Nicolau (bateria), posteriorment substituït per Rafel Perelló.

Sorgits de les cendres dels efímers Los Pillastres (gran nom!), aquest grup de curta trajectòria va aconseguir el seu major èxit quan va guanyar el I Concurs de Pop-Rock de la ràdio La Voz de Baleares, amb col·laboració de la discoteca Don Jaime. El premi va ser l'enregistrament d'aquestes dues cançons als estudis de Miquel Aller; dues cançons avançades al seu temps i que els connectaven amb la música que s'estava fent a Londres que no pas a Madrid o Barcelona. Les influències de The Clash o The Fall han fet que la seva música no hagi envellit, sinó que segueixi sonant tan fresca i arrogant com ho feia a principis dels 80's. Vull destacar, a més, el detall, l'important detall de haver cantat en català a uns moments en els quals pràcticament tots els grups o artistes ho feien en castellà o l'anglès.

Mac van durar poquet, així mateix. Huguet i Nicolau, abans de la seva aventura amb Plàstics no! i Ocults, esdevindrien els pioners del Tecno-Pop illenc amb Peppone, mentre que Pou formaria Guia de Ocio. Ignor què va fer després Christian Völker, però des de fa uns anys és vocalista de Ramonicos, banda tribut als Ramones. L'escena manacorina és tota una caixa de sorpreses, ja ho crec!

DESCÀRREGA

Mac - "En dissabte" (1980) - 7"



HER ONLY PRESENCE - "A Brand New Start" (2009)

Què hi pinta un grup català a Illa Sonora?, segurament alguns us estareu demanant, entre la sorpresa i/o la indignació. Doncs, farem una petita aclaració; el seu líder i fundador, el compositor i guitarrista Lluís Cifre(ex-Emerald Planet), és mallorquí, tot i que resident a Barcelona des de fa uns anys. A més, Her Only Presence està inscrit com a grup de Mallorca; apareixen, per exemple, a la "Guia de grups musicals a les Illes Balears" (2007), editat per la Conselleria d'Educació i Cultura. Aclarit, doncs?

Ara mateix em sembla un moment fantàstic per rescatar aquest "A brand new start". Primer, perquè falta prop d'un mes per a que Her Only Presence editin el seu segon disc amb el segell britànic Engineer Records. Segon, perquè falten pocs minuts per a la mitjanit i, aquest, és un disc que s'ha d'escoltar a hores com aquestes; al manco, en el meu cas, l'he disfrutat molt més quan ja tothom dorm. Amb tranquil·litat i silenci, ja sigui treballant davant l'ordinador o amb algun llibre. No importa posar-ho a un alt volum, que va; només cal posar play i deixar que t'envolti amb la seva atmòsfera, que pot recordar de vegades a Neutral Milk Hotel, Red House Painters o Sun Kil.  

Emo? Sadcore? Indie-Folk? Lo-fi Pop? "A brand new start" és disc melancòlic i elegant, sense gaire excessos i efectiu, perdut a un pallar d'etiquetes que no el defineixen del tot bé.

DESCÀRREGA

Her Only Presence - "A Brand New Start" (2009)





MASA SONORA - "Masa Sonora" (1999) - EP

Darrera Masa Sonora s'amaguen ni més ni manco que els germans Garciolo, Gustavo (veu, guitarra) i Francisco (baix), components dels mítics Inertial Mass; a més, aquell mateix any Francisco havia debutat amb Alucigenia. Casi res. Completaren la formació Alberto (guitarra), Enrique (percusió), Toni (percusió), Davi (bateria) i Carlitos (saxo).

Que no ens engany aquesta portada al més pur estil de Mano Negra. Aquest disc, avui tan rematadament difícil de trobar, ens mostra cinc cançons molt passades de voltes on es mescla amb la major naturalitat del món el Funk, el Rap, el Ska o el Nu Metal. Sense samplers, DJ's per enmig o excessives floritures, Masa Sonora van ser un grup tan imaginari com original que s'anticiparen a la proposta que anys després va fer coneguts a Dawholeenchilada.

DESCÀRREGA

Masa Sonora - "Masa Sonora" (1999) - EP



BOURBON GRATIS - "Bourbon Gratis" (1992) - LP

Únic disc d'un grup mallorquí que, al seu moment, va donar molt de què parlar: Bourbon Gratis. Formats a finals dels 80's, el grup el formaren Jaume Noguera (veu), Víctor Capblanguet (baix), Juancho López (bateria) i els germans Leopoldo i Javier Fontán (guitarres). El seu millor moment arribà l'any 1991, quan guanyaren el primer premi del IX Concurs Pop-Rock, organitzat per l'Ajuntament de Palma, gràcies al qual enregistraren aquest àlbum debut, nou cançons on es barregen multitud d'estils que acaben per trobar-se en el Rock més convencional.

Després d'uns anys al capdavant de l'escena rockera de Palma, Noguera abandona el grup i entra un nou vocalista, amb el qual enregistren el single "As de copas" (1994). Un any després, el grup posa fi a la seva activitat, incapaç de competir amb la nova fornada de grups de Rock alternatiu que poc o res tenien a veure amb allò que Bourbon Gratis representaven. Desconec què va ser de la resta de components, excepte de Juancho López, que juntament amb Pablo Chando (La Granja), formaria Spidercircus, posteriorment anomenats Dawholeenchilada, però aquesta és una altra història que ja contarem, segur, un altre dia.

DESCÀRREGA

Bourbon Gratis - "Bourbon Gratis" (1992) - LP



Z-66 - "Me'n Vaig Volant Blues" (1985) - 7''

Novament, rescatam un 7" per fer un viatge al passat... aquest cop acompanyats pels mítics Z-66. Abans de tot, moltes gràcies a Pedro Barrera, per haver-me obsequiat amb aquesta còpia d'un estranyíssim single com "Me'n vaig volant Blues": se'n feren molt poques còpies, de les quals només un grapat van sortir a la venda. Les raons, desconegudes. Possibles problemes legals / econòmics amb Llorenç Santamaria? Si algú ho sap i vol donar un poc de llum al misteri, li estaré agraït.  

"Me'n vaig volant Blues" va marcar el retorn de Z-66 a l'activitat musical a mitjans dels 80's, després de dècada i mitja de silenci total. Tornaren sense Llorenç Santamaria, però incorporant al talentós Víctor Uris (Harmonica Coixa Blues Band). Lluny de la explossiva combinació de Soul i Rock que va fer famós al conjunt entre 1968 i 1969, aquest single presenta, a la seva cara A, un apocalíptic Blues-Rock molt convencional però efectiu. Si senyor! Aquí hi ha qualitat! No obstant, el bon sabor de boca que deixa s'esvaeix quan posam la seva cara B i ens trobem amb un Reggae infumable, amb cors lamentables i una lletra totalment ridícula ("Montse from Ibiza mola cantidad, que marchosa va, vamos a bailar"). Una de cal i una d'arena. Després d'aquesta experiència, Z-66 es tornaren a desfer fins un inesperat retorn entre 1992 i 1993, de nou amb Llorenç al capdavant... Però això és una altra història. Com a record i curiositat ens queda aquest disc.

DESCÀRREGA

Z-66 - "Me'n Vaig Volant Blues" (1985) - 7''

EL PRIMER TERCIO - Discografia

La història de El Primer Tercio és la d'un grup amb talent però amb mala sort; una banda maleïda. Corria l'any 1985 quan Joan Carles Palou i Clara Ortega, el gruix dels mallorquins Veruschka, marxen a Madrid per provar sort; allà és on formen El Primer Tercio, en referència al gurú de la literatura beat, Neil Cassidy.

L'any 1987, després de rodar en directe i enregistrar algunes maquetes, preparen la seva primera gravació oficial amb Ñete (Nacha Pop) com a bateria i productor. Així surt el maxi-LP "El primer tercio", amb 7 cançons d'un Pop-Rock (més Pop que Rock, realment) ambiciós i elegant, amb una forta càrrega de profunditat i melàngia que els acostava a propostes com la dels principiants Héroes del Silencio (sí, els del EP "Héroe de Leyenda"). La cosa havia començat bé, i després d'un any de carretera, Palou i Ortega decideixen enregistrar un nou disc, aquesta vegada als estudis Swing de Palma. Per ocupar-se de la tasca de producció, contracten a Ollie Halsall, que aleshores vivia a Mallorca. Halsall era un guitarrista força reputat, no tan sols per haver format part dels mítics Patto o The Rutles, sinó per ser un estret col·laborador de Kevin Ayers, amb el qual enregistrà 11 àlbums.

Gran errada: Halsall arrosegava una forta adicció a la heroïna que afectava al seu treball. S'entèn així que les cançons del nou disc de El Primer Tercio, "Hay un espacio para tí" (1989),  van ser mesclades i arreglades a la seva bolla, sense tenir present en cap moment l'opinió de Palou i Ortega. Un fort cop per a la moral de Palou i Ortega que, vegent que no podien fer res, renegaren del disc. "Hay un espacio para ti" no rebé promoció per part del segell DRO, ni tampoc per El Primer Tercio. Decidiren tirar endavant, i entraren als mateixos estudis Swing per enregistrar, a març de 1990, el single de 10" "Apuesta otra vez", amb versions de The Outnumbered ("Accidental colour") i Steely Dan ("Do it again"). Només s'editaren 1000 còpies, que van tenir una distribució novament limitada.

L'any 1992 DRO és fagocitada per la multinacional Warner Music International: punt i final per El Primer Tercio, que cauen a l'oblit. Punt final també per Ollie Halsall, aleshores guitarrista de Radio Futura, que trobava la mort a un carreró de Madrid després del seu darrer xute...

DESCÀRREGA

El Primer Tercio - "El Primer Tercio" (1987) - Maxi-LP

El Primer Tercio - "Hay un espacio para tí" (1989)

El Primer Tercio - "Apuesta otra vez" (1990) - 10"



"ILLA SONORA" pega el bot a la ràdio

Em sent realment honorat i agrait. No ha passat un mes des de que vaig obrir aquest petit espai cibernètic, un dels milions dels blogs existents, per donar a conéixer una mica més el nostre patrimoni musical i no he deixat de rebre correus d'agraïments i suggeriments, maquetes o discs de músics interesats en difondre la seva proposta, i bones notícies com aquesta: Illa Sonora pega el bot a la ràdio, concretament de la mà de BN Mallorca (106.5 FM), una ràdio jove però amb una programació i unes idees molt interessants.

Així doncs, cada dimarts a les 17 h. del horabaixa, a partir del 8 de març, jo mateix us acompanyaré per fer un recorregut amb les millors cançons fetes a Mallorca, independentment del seu estil o època. Sonaran des dels clàssics més sonats a les darreres, darreríssimes novetats, passant per relíquies en 7" o rareses en forma de cassette.

Aquesta illa ara és més sonora que mai...

RUTINA - "Rutina" (2011) - EP

He de donar les gràcies a Joan Llabrés no tan sols per fet aquesta aportació a Illa Sonora, sinó per haver-me descobert a Rutina, un nou grup del qual no tenia cap referència ni una. Ells són Toni Escanellas (baix i veu), David Rojo (guitarra) i el mateix Joan Llabrés (bateria i programacions); es tracta de músics colrats en experiència i vivències gràcies a grups anteriors com Gual Permanent, Fora Nervis, Família López o els portolans Energeia.

Rutina arriben just a un moment en el que aquest tipus de so gaudeix d'una salut inmillorable: mesclen amb efectivitat l'arrel del Indie-Pop/Rock espanyol, tant dels anys 90's (Los Planetas, Los Piratas) com el dels grups de nova fornada (Vetusta Morla, Love Of Lesbian), la complexa elegància de Radiohead i pinzellades interesantíssimes del Post-Rock més comercial (Mogwai, Sigur Rós). El resultat és un EP just tret del forn, amb 5 cançons (una d'elles en català) carregadíssimes de bon gust i molta qualitat, tant a nivell compositiu com interpretatiu. Obvi que, darrera Rutina, hi ha gent amb molt de rodatge, i això és nota.

La meva opinió és que, si juguen bé les cartes, donaran molt de què parlar. Les primeres còpies d'aquest recomendadíssim EP es posaran a la venda el dijous 24 de febrer, a un concert seu a Binissalem. Endavant i molta sort! 

DESCÀRREGA
Myspace de Rutina / Bandcamp de Rutina

Rutina - "Rutina" (2011) - EP

COP DE FONA - Discografia

A certs moments vaig arribar a sentir de la boca d'alguns que Cop de Fona serien tan grans a Mallorca com Net Weight o Bad Taste, i probablement així hagués estat si aquest quintet, actiu des de mitjans de la dècada, no hagués dit adéu el passat 2010. En poc més d'un lustre, realitzaren un gran número de concerts i no només per territori espanyol, sinó també a diferents països europeus; i, mentre, tres joies en forma de 7" que vertebren la seva petita però recomendada discografia.

"Cop de Fona" (2008), "Instint de venjança" (2009) i el final "Estafats i traïts" (2009) és el seu llegat vital com a banda; el seu naixement, vida i mort. 19 cançons de pur Hardcore old school amb l'efectivitat de Poison Idea, la frescura de Zero Boys, la brutalitat d' Extreme Noise Terror i el classicisme de Circle Jerks, Black Flag, The Germs, Minor Threat, Deep Wound i qualsevol grup de la primera gran fornada de HC nord-americà. Si, per poc que sigui, t'agrada el Hardcore, l'autèntic Hardcore, has d'escoltar a Cop de Fona.

DESCÀRREGA

Cop de Fona - "Cop de Fona" (2008) - 7"

Cop de Fona - "Instint de venjança" (2009) - 7"

Cop de Fona - "Estafats i traïts" (2009) - 7"



MÔNSTERA - "Mônstera" (2000) - EP

Possiblement, una de les presentacions més currades i ambicioses que he vist d'una maqueta d'algun grup mallorquí: sobre de bimbolles, slim-case serigrafiada i un gruixat llibret amb lletres i artwork. Casi res. Per desgràcia, aquest EP no va gaudir de l'impacte merescut, en part per la forta competència d'uns moments on pràcticament tots els grups que començaven tenien com a referents a Deftones o Korn.

Formaren Mônstera Joan Oliver (veu), Joan Canyelles (guitarra), Mariano Moreno (baix) i Joan Horrach (bateria). Em consta que el grup estigué poc temps actiu, entre els darrers anys dels 90's i principis del nou segle, i que aquest EP homònim és l'única gravació que editaren de forma oficial. Es tracta de quatre temes de Nu Metal esquizofrènic, experimental i ple de detalls; la llàstima és la mescla, que provoca un so molt irregular, com si les cançons haguessin estat gravades a un concert i formessin part d'un bootleg.

Aquest disc ha estat aportat per Jeroni Sancho. Moltes gràcies!

DESCÀRREGA

Mônstera - "Mônstera" (2000) - EP

A LITTLE CUP OF TEA IN THE TOP OF THE FRIDGE (1995-1999)

Avui rescatem dels nostres arxius un grup amb un nom estranyíssim i surrealista, d'on sortiren posteriorment altres grups com Hydra, Fulgura, Nemmen o Orchestra Drama: el quartet A Little Cup Of Tea In The Top Of The Fridge, actius a la segona meitat dels anys 90's. Els vaig descobrir amb 14 o 15 anys, mirant una de les eternes repeticions del mític Riff, un programa de la no menys mítica Telenova per on passaren els millors grups mallorquins d'aleshores.

L'autèntic punt fort de A Little Cup Of Tea... fou la seva gran originalitat, la seva forta personalitat que els va convertir en un grup camaleònic, inclassificable i tremendament pecul·liar. A mig camí entre el millor Rock alternatiu dels anys 90 i el Metal més experimental, a la seva música hi podem percebre el rastre progressiu dels primers Tool. Malauradament, em falten algunes cançons, però l'arxiu que us facilitem inclou cinc cançons en estudi, dues en directe i un tema gravat a un assaig; si algú disposa de més material i el vol compartir, endavant: tot sigui per reivindicar un nom tan original i atractiu com el seu...

DESCÀRREGA

A Little Cup Of Tea In The Top Of The Fridge (1995-1999)

ALUCIGENIA - "Alucigenia" (1999) - EP

Una nova i valuosa aportació de Jeroni Sancho: moltes gràcies! La joieta que avui rescatem a Illa Sonora és l'únic EP dels desapareguts Alucigenia, un grup que formà part de la primera generació del anomenat Nu Metal a Mallorca, i que va tenir com a components a l'ex-Inertial Mass Francisco Garciolo (baix), Jose Luis Heras (veu), Felip Dokolomansky (guitarra) i J.L. García (bateria).

Quatre temes acompanyats d'una intro d'un potentíssim Nu Metal que beu clarament de clàssics com Faith No More, però que incorpora els suficients elements d'originalitat per distanciar-los d'un dels moltíssims clons de Korn o Deftones que van sortir aquells dies. Cal destacar-hi, a més, el gran talent interpretatiu dels seus membres, especialment Garciolo, que fa del seu baix un element clau i indispensable per entendre el so d'Alucigenia. No van estar molts d'anys en actiu, i si no record malament el seu moment de major glòria fou quan telonejaren als Freak XXI a Palma... que em corregeixi algú si m'equivoc. En tot cas, aquest adictiu i recomendable EP deixa amb ganes de més.

DESCÀRREGA

Alucigenia - "Alucigenia" (1999) - EP

LOS FLETCHERS - "Directo y Acústico" - Ràdio Marratxí - 11-02-2011

La fòrmula Mallorca + Argentina (o viceversa) és infalible, efectiva, sorprenent. Recordau aquell increïble RCD Mallorca de Carlos Roa, Gabriel Amato i Héctor Cúper? Idò ja ni em parlem del terreny musical; aquesta fusió de nacionalitats ens ha donat grups com Phogo, Mostros, Hijos de la Kaky, Fura o Dynamo, entre molts d'altres, als quals hi hem de sumar Los Fletchers.

A aquest grup hi trobem dos argentins, Carlos Garibotti (baix, cors) i Juan Pablo Merayo (bateria, cors) i un mallorquí, José Luis Miró (veu, guitarra), acompanyats en aquesta ocasió per l'asturià Daniel García Arango (guitarra). Los Fletchers és un grup que sap combinar els clàssics del Rock més macarra com AC/DC amb la crème de la crème del Rock espanyol més castís i autèntic, com Los Enemigos, Los Ilegales o Siniestro Total. El passat divendres dia 11, ens acompanyaren al programa Fang i Distorsió (us recordam: cada divendres a les 17 h al 92.9 FM) on, apart d'una completa entrevista, interpretaren per primera vegada, en acústic, un grapat de noves cançons que ens deixaren bocabadats (i bocabadats és dir poc) a tots els que formem part de l'equip del programa. Un moment màgic, deliciós i irrepetible, sense cap tipus de dubtes.

 Molta sort i enhorabona a Los Fletchers, uns tios simpatiquíssims i enormes!

DESCÀRREGA

Los Fletchers - "Directo y Acústico" - Ràdio Marratxí - 11-02-2011

MALLORCA BEAT EXPLOSION - Vol. 2 - Recopilació

Com vaig explicar a una anterior entrada, sobre el primer volum d'aquesta sèrie improvisada i totalment casolana, aconseguir material dels grups mallorquins dels anys 60's, ja sigui a les tendes o via Internet, és molt difícil. Poca, poquíssima cosa s'ha re-editat en CD, així que, per fer un poc de memòria i evitar que aquest valuós llegat s'esvaeixi, tornam amb aquesta segona recopilació on rescatam perles de grups que formaren part de la primera fornada del Pop mallorquí: Mike & The Runaways, Los Telstars, Los Massot, Los Millonarios, Los Talayots, Los Sixtar, i Four Winds & Ditto, amb l'afegit de dues cançons més de Los Bohemios, ja presents al primer volum.

En aquest cas, hi trobareu una gran presència de versions de clàssics dels 60's: de The Kinks a The Beatles, passant per The Yardbirds, The Troggs, Creedence Clearwater Revival o The Archies, entre d'altres. Si el primer disc us va agradar, no us perdeu aquesta nova selecció de joietes dels 60's.

DESCÀRREGA

MALLORCA BEAT EXPLOSION - Vol. 2 - Recopilació